Història

El col·legi Mare de Déu de Montserrat fou fundat pels frares caputxins de la Província de Catalunya i Balears l’any 1920, d’acord amb la iniciativa que promogué i patrocinà el Sr. Ramon Arqués i Arrufat, notari i prohom de les Borges Blanques, que donà, amb aquesta intenció, els terrenys que actualment ocupa.

Es tractava d’un col·legi per a nois, on s’impartia els ensenyaments primaris de l’època: llegir, escriure i les quatre regles aritmètiques, en una primera etapa provisional, fins a la construcció dels nous edificis, que fou quan s’amplià l’ensenyament als estudis que s’anomenaven de “comerç”.

Com és habitual entre els caputxins, la carta de presentació del nou col·legi, datada el 31 d’agost de 1920, és redactada en català.

És ben clar que en l’ambient rural de les Borges Blanques “la llengua pròpia dels alumnes” era el català. En aquesta llengua es feien, doncs, les classes. Així ho confirma la tradició oral que hem pogut recollir dels primers alumnes. Hi ajudava, també, el clima favorable creat per la Mancomunitat de Catalunya.

Els professors eren els mateixos caputxins catalans que formaven la comunitat religiosa. Les coses potser van canviar un xic durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Alguns alumnes recorden classes en castellà; i converses i comentaris sobre la situació del moment, en català, amb grups d’alumnes dels darrers cursos, envoltades de moltes precaucions.

El mateix devia passar els primers anys després de la Guerra Civil, a partir del 1940, en què es reprèn l’activitat amb la mateixa estructura i funcionament d’abans de la guerra. El nom del col·legi és, des d’aquest moment: “Colegio Nuestra Señora de Montserrat”.

Però, a partir del 1950 les classes ja es feien normalment en català, i els continguts de les matèries eren apresos i memoritzats en català, llevat dels noms propis geogràfics i històrics, i algunes definicions importants, per causa de la llengua del llibre de text: el castellà.

El 1967 es crea el Col·legi Lliure Adoptat de Batxillerat, d’acord amb el govern municipal de la ciutat i el Col·legi Mare Vedruna de les Carmelites de la Caritat. El col·legi és mixt a partir d’aquest moment. Després passà a ser Col·legi Municipal homologat i, en extingir-se el Batxillerat, s’hi cursaren els estudis de BUP i COU.

El 1987 queda inclòs, en el Col·legi, el Parvulari Vedruna, per fusió acordada amb les Germanes Carmelites i aprovada pel Departament d Ensenyament.

El 1988 s’obté, del Departament d’Ensenyament, el canvi de nom pel de: Col·legi Mare de Déu de Montserrat.